El passat diumenge dia 19 de novembre, ens vam aplegar uns vint-i-cinc miniexcursionistes en l’inici del curs 2017-2018 d’aquesta secció de la nostra AMPA.

Deixem els cotxes abans d’arribar a Castellfollit i seguim per la pista que va carenejant cap a la serra de Rubió i els molins de les Maioles. Aviat trenquem cap a la masia de cal Vila i d’aquí tornem de nou als penya-segats. Travessem la carretera de Maians a Castellfollit i per un sender anem remuntant fins al geodèsic del coll de Gossem, a 800 metres d’altitud i amb magnífiques vistes de la conca d’Òdena, Montserrat i el Bages. Sorprèn moltíssim tota l’extensió cremada fa un parell d’anys al voltant de cal Rossinyol.

El dia no és net, però l’estada és molt agradable, sense gairebé gens de vent, i per tant podem assaborir un bon esmorzar.

A dalt del coll, punt estratègic de geocerca, trobem un dels tresors d’aquest joc-esport i deixem testimoni del nostre pas.

De baixada, i carenejant de nou per la banda de Manresa, trobem molts arbocers. Aquesta espècie és un veritable arbre, encara que pel seu port sembla més aviat un arbust. El seu fruit són les llampants i estètiques cireretes d’arboç o cireretes de pastor, unes baies esfèriques, carnoses i groguenques per dins i granulades i aspres per fora, amb un color vermellós molt intens quan maduren. Són comestibles i dolces, però no agraden a tothom. Es diu que, si se’n mengen massa, poden emborratxar! Tot i que aquestes baies són abundants a les muntanyes, no és fàcil trobar-ne al mercat.

Després de corriols i camins estrets, arribem a la font del Tinell, d’on només surt un petit rajolí d’aigua malgrat que el paratge és ben humit i ple de figueres. Aquest indret posa punt final a la sortida d’avui, durant la qual ja hem programat tot el curs.