All posts by comunicacioev

La cançó del Carnaval!

JA QUEDA MOLT POC PER SORTIR AL CARRER A FER GRESCA!… 

El proper 10 de febrer sortirem al carrer a gaudir de la festa de Carnaval.

I, aquesta vegada, la farem grossa… sortirem junt amb les altres escoles públiques de la nostra ciutat!

Per a aquesta ocasió, el grup igualadí JoKB, amb el recolzament de les AMPES de les 5 escoles públiques i les corals Gatzara i Verdums, ha composat la cançó “El nostre amagatall” per reivindicar el valor  de l’escola pública com a opció educativa i que sonarà a la rúa de la nostra ciutat.

Aquí us deixem l’enllaç perquè la pugueu escoltar i aprendre. Segur que us encantarà!

 

De Pontils a Santa Perpètua. Llera del Gaià.

El passat diumenge dia 21 de gener una vintena de miniexcursionistes ens vam dirigir fins al poblet de Pontils. Aquest municipi està situat a la comarca de la Conca de Barberà, al sector de l’Alt Gaià, i al límit amb les comarques de l’Anoia i l’Alt Camp.

Vam fer un tros de carretera fins a trobar els indicadors del sender de la ruta pel riu Gaià. Malgrat que la forta sequera no ho evidencia, aquest és un dels rius més importants de les comarques de Tarragona. Les restes de riuades (anomenades gaianades) i els tolls que anem trobant així ho testimonien. Neix prop de Santa Coloma de Queralt, als contraforts de la Depressió Central, després de recollir les aigües de les serres de Brufaganya i de Queralt, encara que simbòlicament es diu que neix a la font de les Canelles, a Santa Coloma de Queralt mateix. Finalment desaigua prop d’Altafulla, sota el castell de Tamarit.

Al cap d´un quilòmetre, i després de trobar una petita resclosa i creuar un parell de ponts que han estat habilitats en aquest petit sender, ens topem de cara amb el penya-segat de Santa Perpètua de Gaià.

Santa Perpètua de Gaià pertany també al municipi de Pontils. És a l’esquerra del Gaià i inclou un reduït nombre de cases esglaonades al vessant d´un imponent grup calcari, sobre el qual es conserven les restes d´un castell i una torre d´uns 25 m d´alçària recentment restaurada i d’una especial i interessant construcció, amb l’interior triangular. Aquest punt domina l’estreta vall que s’estén als seus peus. Situat en un lloc molt estratègic, formà part de la línia de fortificacions bastides durant el segle X en aquesta banda de la frontera del comtat de Barcelona amb al-Àndalús. Deixant la llera pròpiament dita del riu, anem guanyant altura seguint per un camí ple de vegetació fins a un molí ja molt aprop de Seguer.